2.1.2 Alteracions accidentals i armadures

Nota: Freqüentment els nous usuaris es confonen amb les alteracions accidentals: us preguem que llegeixi l’advertiment que apareix al final d’aquesta secció, especialment si no teniu familiaritat amb la teoria musical!


Alteracions accidentals

Glossari musical: sharp, flat, double sharp, double flat, accidental.

Una nota amb sostingut es fa afegint is al nom, i una nota bemoll afegint es. Como heu pogut endevinar, un doble sostingut o doble bemol es fa afegint isis o eses. Aquesta sintaxi deriva de les convencions de nomenclatura de les notes en les llengües nòrdiques i germàniques com l’alemany i l’holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions accidentals, vegeu Noms de les notes en altres llengües.

\relative { cis''4 ees fisis, aeses }

[image of music]


Armadures

Glossari musical: key signature, major, minor.

La armadura de la tonalitat se estableix mitjançant la instrucció \key seguit d’una nota i \major o \minor.

\key d \major
a1 |
\key c \minor
a1 |

[image of music]



Advertiment: armadures i altures

Glossari musical: accidental, key signature, pitch, flat, natural, sharp, transposition, Pitch names.

Per determinar si s’ha d’imprimir una notació alteració accidental, el LilyPond examina les notes i la armadura de la tonalitat. L’armadura solament afecta a les alteracions impreses, no a les pròpies notes! Aquesta funcionalitat sol confondre als que estan començant amb el programa, per això deixeu-nos explicar-la en detall.

El LilyPond fa una clara distinció entre el contingut musical i la presentació. L’alteració (bemol, becaire o sostingut) d’una nota és part de l’altura, i per tant és contingut musical. Si una alteració (un signe imprès de bemoll, becaire o sostingut) s’imprimeix o no davant de la nota corresponent, és una qüestió de presentació. La presentació és quelcom que segueix unes regles, de manera que les alteracions accidentals s’imprimeixen automàticament segons aquestes regles. Les altures de les notes de la seva música són obres d’art, per tant no s’afegiran automàticament, i haureu d’introduir allò que vulgueu escoltar.

Al següent exemple:

\relative {
  \key d \major
  cis''4 d e fis
}

[image of music]

Cap nota porta una alteració impresa, però de totes maneres heu d’escriure l’ is a cis i a fis al fitxers d’entrada.

El text b no significa “imprimir una boleta negra a la tercera línia del pentagrama.” El que significa en realitat: “hi ha una nota Si natural.” A la tonalitat de La bemoll major, porta una alteració accidental:

\relative {
  \key aes \major
  aes'4 c b c
}

[image of music]

Si l’anterior us causa confusió, penseu sobre el següent: si estiguéssiu tocant el piano, quina tecla polsaríeu? Si es tractés d’una tecla negra, aleshores heu d’afegir -is o -es al nom de la nota!

Posar totes les alteracions de forma explícita pot requerir una mica més de treball d’escriure, però l’avantatge és que la transposició és més fàcil, i les alteracions es poden imprimir seguint diverses convencions diferents. Consulteu Alteracions accidentals automàtiques per veure exemples de com es poden imprimir alteracions d’acord amb regles diferents.

Vegeu també

Referència de la notació: Noms de les notes en altres llengües, Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, Armadura de la tonalitat.


Altres idiomes: česky, nederlands.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.

LilyPond — Manual d’aprenentatge v2.21.0 (branca de desenvolupament).