| [ << Conceptes fonamentals ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Ajustament de la sortida >> ] | ||
| [ < Explicació dels contextos ] | [ Amunt : Contextos i gravadors ] | [ Explicació dels gravadors > ] | ||
3.3.2 Creació de contextos
A un fitxer d’entrada, el bloc de partitura, que es presenta
precedit per la instrucció \score, conté una sola expressió
musical i una definició de sortida associada (o bé un bloc
\layout o bé un bloc \midi). El context
Score se sol deixar que es creï automàticament quan
comença la interpretació d’aquesta expressió musical.
Per a partitures que solament tenen una veu i un pentagrama, podem
també deixar que els contextos Voice i Staff se
creïn automàticament, però per a partitures més complexes és
necessari crear-los a mà. La instrucció més simple que fa això és
\new. S’anteposa a una expressió musical, per exemple
\new tipus expressió_musical
on tipus és el nom d’un context (com Staff o
Voice). Aquesta instrucció crea un context nou, i comença
a interpretar la expressió_musical que està dins d’aquest
context.
Nota: No s’ha d’usar \new Score perquè el context
Score essencial del nivell superior ja es crea
automàticament al interpretar-se l’expressió musical que està
dins del bloc \score. Els valors predeterminats de
propietats de context vàlids per a tota la partitura es poden
canviar dins del bloc \layout. Vegeu Modificar les propietats dels contextos.
En les seccions anteriors heu pogut veure molts exemples pràctics
que creaven nous contextos de Staff i de Voice,
però per a recordar-vos com s’usen aquestes instruccions en la
pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
\score { % inici de l'expressió única de música composta << % inici d'una secció pentagrames simultanis \time 2/4 \new Staff { % crea el pentagrama de la mà dreta \clef "treble" \key g \minor \new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta \relative { % inici de les notes de la mà dreta d''4 ees16 c8. | d4 ees16 c8. | } % fi de les notes de la mà dreta } % fi de la veu de la mà dreta } % fi del pentagrama de la mà dreta \new Staff << % crea el pentagrama de la mà esquerra \clef "bass" \key g \minor \new Voice { % crea la veu de la mà esquerra \voiceOne \relative { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra g8 <bes d> ees, <g c> | g8 <bes d> ees, <g c> | } % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra } % fi de la veu u de la mà esquerra \new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra \voiceTwo \relative { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra g4 ees | g4 ees | } % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra } % fi de la veu dos de la mà esquerra >> % fi del pentagrama de la mà esquerra >> % fi de la secció de pentagrames simultanis } % fi de l'expressió única de música composta
![[image of music]](../e1/lily-364d9654.png)
(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb una
clau, {, o amb angles dobles, <<, estan
sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
i la clau de tancament corresponent té un marge exactament
igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
considerablement el nombre d’errors de ‘parèntesis
descompensats’, i es recomana especialment. Permet apreciar d’una
sola ullada l’estructura de la música, i qualsevol parèntesis
descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
crea amb una expressió musical única tancada entre claus
perquè sols requereix una veu.)
La instrucció \new també pot atorgar un nom identificatiu
al context per distingir-lo d’altres contextos del mateix tipus:
\new tipus = identificador expressió_musical
Observeu la distinció entre el nom del tipus de context,
Staff, Voice, etc., i el nom identificatiu d’una
instància en particular d’aquest tipus, que pot ser qualsevol
seqüència de lletres inventada per l’usuari. En el nom
identificatiu també es poden utilitzar dígits i espais, però en
aquest cas aquest nom ha d’anar entre cometes, per exemple
\new Staff = "ElMeuPentagrama 1" expressió_musical.
El nom identificatiu s’utilitza per referir-nos més tard a
aquesta instància en particular d’un context. Hem vist això a la
secció sobre la lletra, a Veus i música vocal.
Vegeu també
Referència de la notació: Creació i referència de contextos.
| [ << Conceptes fonamentals ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Ajustament de la sortida >> ] | ||
| [ < Explicació dels contextos ] | [ Amunt : Contextos i gravadors ] | [ Explicació dels gravadors > ] | ||
Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, magyar, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.