| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Plantilles >> ] | ||
| [ < Aparença dels objectes ] | [ Amunt : Aparença dels objectes ] | [ La propietat stencil (segell) > ] | ||
4.3.1 Visibilitat i color dels objectes
Dins d’una ús educatiu de la música, podríem desitjar imprimir una partitura amb certs elements omesos com a exercici per a l’alumne, a qui es demana que els completi. Com a exemple senzill, suposem que l’exercici és escriure les línies divisòries que falten en un fragment musical. Però les línies divisòries que normalment s’insereixen automàticament, com fem perquè no s’imprimeixin?
Abans d’embolicar-nos amb això, recordem que les propietats dels objectes s’agrupen en el que hem anomenat interfaces (vegeu Propietats de les interfícies). Això implica simplement agrupar les propietats que es poden usar juntes per ajustar un objecte gràfic: si una d’elles es necessita per a un objecte, també les altres. Així, certs objectes usen les propietats d’alguns interfícies, altres usen les d’altres interfícies. Les interfícies que contenen les propietats que un determinat grob necessita es troben relacionades al manual RFI al final de la pàgina que descriu aquest grob, i aquestes propietats es poden veure mirant aquestes interfícies.
Hem explicat com trobar informació sobre els grobs a
Propietats dels objectes de presentació. Usant el mateix
enfocament, anem al RFI per buscar l’objecte de presentació que
imprimeix les línies divisòries. Mitjançant l’enllaç
Backend i All layout objects trobem que hi ha un
objecte de presentació anomenat Barline. Entre les seves
propietats es troben dues que controlen la visibilitat:
break-visibility i stencil. Les línies divisòries
també contemplen una sèrie d’interfícies, entre ells el
grob-interface, on podem trobar les propietats
transparent i color. Totes poden afectar la
visibilitat de les barres de compàs (i, per suposat, per extensió,
també la de molts altres objectes de presentació). Considerarem
cada un d’ells per ordre.
La propietat stencil (segell) | ||
La propietat break-visibility (visibilitat del salt) | ||
La propietat transparent (transparent) | ||
La propietat color |
La propietat stencil (segell)
Aquesta propietat controla l’aparença de les barres de compàs
mitjançant l’especificació del símbol (o «glif») que s’ha
d’imprimir. Igual que com altres moltes propietats, es pot
establir de forma que no imprimeixi res ajustant el seu valor a
#f. El provarem, com abans, ometent el Context implícit,
pVoice:
\relative { \time 12/16 \override BarLine.stencil = ##f c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../23/lily-d6e15238.png)
Les barres de compàs encara s’imprimeixen. Què és el que està
malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que
ofereix les propietats de l’objecte Barline. Al principi de la
pàgina diu “Barline objects are created by: Bar_engraver” (els
objectes Barline es creen pel gravador Bar_engraver). Aneu a la
pàgina del gravador Bar_engraver seguint l’enllaç. Al
final dóna una llista de contextos en els quals el gravador de
línies divisòries opera. Tots ells són del tipus Staff, i
així la raó que l’ordre \override no funcionés com
esperàvem, és perquè Barline no es troba en el context
predeterminat Voice. Si el context no s’especifica
correctament, l’ordre simplement no funciona. No es produeix cap
missatge d’error, i no es registra res al fitxer log de registre.
Intentarem corregir-lo escrivint el context correcte:
\relative { \time 12/16 \override Staff.BarLine.stencil = ##f c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../18/lily-01332405.png)
Ara les barres de compàs han desaparegut. L’operació d’establir la
propietat stencil al valor #f és tan freqüent que hi
ha una abreviatura per a ella, anomenada \omit (ometre):
\relative { \time 12/16 \omit Staff.BarLine c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../a8/lily-ea36d276.png)
Malgrat això, observeu que l’establiment de la propietat
stencil al valor #f produeix error quan es
requereixen les dimensions de l’objecte per un processament
correcte. Per exemple, es generen errors si la propietat
stencil de l’objecte NoteHead s’estableix al valor
#f. Si és el cas, podem en comptes d’això utilitzar la
funció point-stencil, que estableix el segell a un objecte
amb mida nul·la:
\relative { c''4 c \once \override NoteHead.stencil = #point-stencil c4 c }
![[image of music]](../ef/lily-2e0c24f5.png)
La propietat break-visibility (visibilitat del salt)
Veiem a les propietats de BarLine que apareixen al RFI que
la propietat break-visibility requereix un vector de tres
valors booleans. Controlen respectivament si les barres de
compàs s’imprimeixen al final d’una línia, a meitat d’una línia, i
al principi de les línies. Per al nostre exemple, volem que totes
les barres de compàs es suprimeixin, per la qual cosa el valor que
ens cal és #(#f #f #f) (disponible també sota el nom
all-invisible, totes invisibles). Anem a provar-lo,
recordant incloure el context de Staff. Observeu també en
escriure aquest valor tenim ## abans de la clau
d’obertura. Cal un # com a part de la sintaxi de les
constants vectorials, i el primer símbol
d’encoixinat # cal, com sempre, per precedir el valor
mateix dins de l’ordre \override.
\relative { \time 12/16 \override Staff.BarLine.break-visibility = ##(#f #f #f) c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../c0/lily-dec055bc.png)
I podem veure que això també treu totes les línies divisòries.
La propietat transparent (transparent)
En la relació de propietats que s’especifiquen a la pàgina del
grob-interface del RFI podem veure que la propietat
transparent és un valor booleà. Això s’ha d’establir a
#t per fer que el grob sigui transparent. A l’exemple
següent farem que la indicació de compàs, i no les línies
divisòries, siguin transparents. Per fer-lo hem de buscar el nom
del grob de la indicació de compàs. Tornat a la pàgina
‘All layout objects’ del RFI, busquem les propietats de
l’objecte de presentació TimeSignature. El produeix el
gravador Time_signature_engraver que com podeu comprovar
viu dins del context Staff i també contempla la interfície
grob-interface. Així doncs, l’ordre que fa transparent a
la indicació de compàs és:
\relative { \time 12/16 \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../ee/lily-ad4aa5f5.png)
Un cop més, l’establiment de la propietat transparent és
una operació força freqüent, de manera que tenim una abreviatura
anomenada \hide (ocultar):
\relative { \time 12/16 \hide Staff.TimeSignature c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../ba/lily-6b5a1d24.png)
En cap dels dos casos apareix ja la indicació de compàs, però
aquesta ordre deixa una separació en el lloc on abans hi havia la
indicació de compàs. Potser això és el que volem per a un
exercici on l’alumne hagi d’escriure’l, però en altres
circumstàncies aquesta separació podria no ser desitjable. En
comptes d’això, per treure-la, el stencil o «segell» de la
indicació de compàs s’ha d’establir al valor #f:
\relative { \time 12/16 \omit Staff.TimeSignature c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../2d/lily-7d3df2e8.png)
i la diferència és òbvia: en establir el segell al valor
#f (possiblement per mitjà de \omit traiem l’objecte
per complet; en fer l’objecte transparent (cosa que es pot
fer utilitzant \hide) el deixen on és, però el fem invisible.
La propietat color
Per finalitzar, intentem fer invisibles les barres de compàs pintant-les de color blanc (hi ha un problema relacionat, que consisteix en què la línia divisòria blanca pot tapar o no tapar les línies del pentagrama amb les quals es creua. Podreu observar en alguns dels exemples que apareixen a continuació, que això succeeix de forma impredictible. Els detalls sobre perquè això passa així, i com controlar-lo, s’estudien a Pintar els objectes de blanc; de moment estem estudiant el color, per la qual cosa us preguem que accepteu aquesta limitació per ara).
La interfície grob-interface especifica que la propietat
del color és una llista, però no hi ha cap explicació sobre el que
ha d’anar a aquesta llista. La llista que requereix és realment
una llista de valors en unitats internes, però per evitar haver de
saber quines són, s’ofereixen diverses vies per a l’especificació
dels colors. La primera forma és utilitzar un dels colors
‘normals’ dels quals es fa una relació a la primera taula de la
Llista de colors. Per posar les
línies divisòries de color blanc, escrivim:
\relative { \time 12/16 \override Staff.BarLine.color = #white c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../91/lily-c4d83361.png)
i un altre cop podem comprovar que les barres de compàs no són visibles. Observeu que white no ve precedit d’un apòstrof: no és un símbol, sinó una variable. Quan s’avalua, proporciona la llista de valors interns que es requereixen per establir el color a blanc. Els altres colores de la llista normal també són variables. Per convèncer-vos que això funciona, potser voleu canviar el color a una de les altres variables de la llista.
La segona forma de canviar el color és utilitzar la llista de noms
de colores d’X11 que apareix a la segona llista de
Llista de colors. De totes maneres,
es fan correspondre als valors real per mitjà de la funció
x11-color que converteix els símbols de color d’X11 a la
llista de valors interns d’aquests colors:
\relative { \time 12/16 \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'white) c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../5a/lily-e70922e2.png)
Observeu que en aquest cas la funció x11-color agafa un
símbol com a argument, de manera que el símbol ha d’anar precedit
d’un apòstrof per evitar que resulti avaluat com si fos una
variable, i tota la crida a la funció s’ha de envoltar entre parèntesis.
Encara hi ha una altra funció, que converteix valors RGB en colors
interns: la funció rgb-color. Agafa tres arguments que
donen les intensitats de vermell, verd i blau. Cadascú d’ells pot
agafar valors entre 0 i 1. Per tant, per establir el color a
vermell, el valor ha de ser (rgb-color 1 0 0) i per a
blanc ha de ser (rgb-color 1 1 1):
\relative { \time 12/16 \override Staff.BarLine.color = #(rgb-color 1 1 1) c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../85/lily-546c8119.png)
Finalment, hi ha també una escala de grisos com a part del conjunt
de colors d’X11. Varien des del negre, 'grey0, fins al
blanc, 'grey100, en passos de 1. Il·lustrarem això
establint tots els objectes de presentació del nostre exemple a
diverses gradacions de gris:
\relative { \time 12/16 \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'grey30) \override Staff.TimeSignature.color = #(x11-color 'grey60) \override Staff.Clef.color = #(x11-color 'grey60) \override Voice.NoteHead.color = #(x11-color 'grey85) \override Voice.Stem.color = #(x11-color 'grey85) \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'grey10) c''4 b8 c d16 c d8 | g,8 a16 b8 c d4 e16 | e8 }
![[image of music]](../db/lily-46ccb958.png)
Observeu els contextos associats amb cadascú dels objectes de presentació. És important que estiguin correctament escrits, o les ordres no funcionaran. Recordeu que el context és aquell en el qual es troba el gravador corresponent. El context predeterminat per als gravadors pot trobar-se començant per l’objecte de presentació, d’aquí al gravador que el produeix, i a la pàgina del gravador del RFI apareix en quin context es pot trobar normalment el gravador.
Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.