Referència de la notació del GNU LilyPond: 1.2.4 Barres

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Specialist notation >> ]
[ < Mostrar els ritmes de la melodia ]		[ Amunt : Duracions ]	[ Barres automàtiques > ]

1.2.4 Barres

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Specialist notation >> ]
[ < Barres ]		[ Amunt : Barres ]	[ Establir el comportament de les barres automàtiques > ]

Barres automàtiques

De manera predeterminada, las barres de corxera s’insereixen automàticament:

\relative c'' {
  \time 2/4 c8 c c c
  \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8
}

Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden escriure els barrats de forma explícita; vegeu Barres manuals. Les barres s’han d’introduir manualment si es volen estendre per sobre els silencis.

Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb \autoBeamOff i activar-se amb \autoBeamOn:

\relative c' {
  c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8
  \autoBeamOff
  c4 c8 c8. c16 c8.
  \autoBeamOn
  c16 c8
}

Nota: Si s’usen barres per indicar els melismes de les cançons, aleshores s’ha de desactivar el barrat automàtic amb \autoBeamOff i indicar les barres manualment. La utilització de \partcombine amb \autoBeamOff pot produir resultats no desitjats. Vegeu els fragments de codi per a més informació.

Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors automàtics predeterminats; vegeu Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\autoBeamOff, \autoBeamOn.

Fragments de codi seleccionats

Beams across line breaks

Line breaks are normally forbidden when beams cross bar lines. This behavior can be changed as shown:

\relative c'' {
  \override Beam.breakable = ##t
  c8 c[ c] c[ c] c[ c] c[ \break
  c8] c[ c] c[ c] c[ c] c
}

Changing beam knee gap

Kneed beams are inserted automatically when a large gap is detected between the note heads. This behavior can be tuned through the auto-knee-gap property. A kneed beam is drawn if the gap is larger than the value of auto-knee-gap plus the width of the beam object (which depends on the duration of the notes and the slope of the beam). By default auto-knee-gap is set to 5.5 staff spaces.

{
  f8 f''8 f8 f''8
  \override Beam.auto-knee-gap = #6
  f8 f''8 f8 f''8
}

Partcombine and autoBeamOff

The function of \autoBeamOff when used with \partcombine can be difficult to understand.

It may be preferable to use

\set Staff.autoBeaming = ##f

instead, to ensure that autobeaming will be turned off for the entire staff.

\partcombine apparently works with 3 voices – stem up single, stem down single, stem up combined.

An \autoBeamOff call in the first argument to partcombine will apply to the voice that is active at the time the call is processed, either stem up single or stem up combined. An \autoBeamOff call in the second argument will apply to the voice that is stem down single.

In order to use \autoBeamOff to stop all autobeaming when used with \partcombine, it will be necessary to use three calls to \autoBeamOff.

{
  %\set Staff.autoBeaming = ##f % turns off all autobeaming
  \partcombine
  {
    \autoBeamOff % applies to split up stems
    \repeat unfold 4 a'16
    %\autoBeamOff % applies to combined up stems
    \repeat unfold 4 a'8
    \repeat unfold 4 a'16
  }
  {
    \autoBeamOff % applies to down stems
    \repeat unfold 4 f'8
    \repeat unfold 8 f'16 |
  }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Barres manuals, Establir el comportament de les barres automàtiques.

Fitxers instal·lats: ‘scm/auto-beam.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Auto_beam_engraver, Beam_engraver, Beam, BeamEvent, BeamForbidEvent, beam-interface, unbreakable-spanner-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Les propietats d’una barra venen determinades al començament de la seva construcció i qualsevol canvi addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans que la barra s’hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la següent barra nova.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Specialist notation >> ]
[ < Barres automàtiques ]		[ Amunt : Barres ]	[ Barres manuals > ]

Establir el comportament de les barres automàtiques

Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context: baseMoment, beatStructure i beamExceptions. Els valores predeterminats d’aquestes variables es poden sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa els propis valors predeterminats es poden canviar com s’explica a Indicació de compàs.

Si hi ha definida una regla de beamExceptions per al compàs en curs, s’usa aquesta regla per determinar la col·locació de les barres; s’ignoren els valores de baseMoment i beatStructure.

Si no hi ha definida cap regla de beamExceptions per al tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està determinada pels valors de baseMoment i beatStructure.

Barrat basat en `baseMoment` i `beatStructure`

De forma predeterminada, les regles de beamExceptions estan definides per als compassos més comuns, i les regles de beamExceptions s’han de desactivar si pretenem que el barrat automàtic estigui basat en baseMoment i beatStructure. Les regles de beamExceptions es desactiven mitjançant

\set Timing.beamExceptions = #'()

Quan el valor de beamExceptions s’ha establert a #'(), ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no hi ha cap regla de beamExceptions definida internament per al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context baseMoment i beatStructure. beatStructure és una llista d’Scheme que defineix la longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de baseMoment. De forma predeterminada, cada unitat de longitud baseMoment és una única pulsació.

Observeu que hi ha valors de beatStructure i de baseMoment diferents per a cada indicació de compàs. Els canvis que es fan a aquestes variables s’apliquen sols al tipus de compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s’han d’escriure després de l’ordre \time que dóna començament a una secció nova amb un tipus de compàs diferent, no abans. Els valors nous que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.

\relative c'' {
  \time 5/16
  c16^"default" c c c c |
  % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16
  % però els desactivarem igual per assegurar-nos
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.beatStructure = 2,3
  c16^"(2+3)" c c c c |
  \set Timing.beatStructure = 3,2
  c16^"(3+2)" c c c c |
}

\relative {
  \time 4/4
  a'8^"default" a a a a a a a
  % Desactiva beamExceptions perquè sí que està
  % definit per a un tempo 4/4
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/4)
  \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1
  a8^"changed" a a a a a a a
}

Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos específics. Si no s’inclou cap ajustament a un context de nivell més baix, s’apliquen els ajustament del context que l’envolta.

\new Staff {
  \time 7/8
  % No cal beamExceptions
  % atès que no està definit per al tempo 7/8
  \set Staff.beatStructure = 2,3,2
  <<
    \new Voice = one {
      \relative {
        a'8 a a a a a a
      }
    }
    \new Voice = two {
      \relative {
        \voiceTwo
        \set Voice.beatStructure = 1,3,3
        f'8 f f f f f f
      }
    }
  >>
}

En cas d’usar diverses veus, s’ha d’especificar el context Staff si volem aplicar el barrat a totes les veus del pentagrama:

\time 7/8
% ritme 3-1-1-2
% Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament
% A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a
% baseMoment (1 . 8)
\set beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

% Funciona correctament amb el context Staff especificat
\set Staff.beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

El valor de baseMoment es pot ajustar per canviar el comportament de les barres, si es desitja. Quan es fa, el valor de beatStructure s’ha de fixar de manera que sigui compatible amb el nou valor de baseMoment.

\time 5/8
% No cal desactivar beamExceptions
% atès que no està definit per al tempo 5/8
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/16)
\set Timing.beatStructure = 7,3
\repeat unfold 10 { a'16 }

baseMoment és un moment, una unitat de duració musical. Es crea una quantitat del tipus moment per mitjà de la funció d’Scheme ly:make-moment. Per veure més informació sobre aquest funció, consulteu Gestió del temps.

De forma predeterminada baseMoment està fixat a una unitat més que el denominador del compàs. Totes les excepcions a aquest valor predeterminat estan a ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Barrat basat en `beamExceptions`

Les regles d’autobarrat especials (diferents a acabar una barra sobre una pulsació) estan definides a la propietat beamExceptions.

El valor de beamExceptions, que és una estructura de dades força complexa, es genera fàcilment amb la funció \beamExceptions. Aquesta funció rep un o més patrons rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els compassos s’han de separar amb una barra de comprovació de compàs | perquè la funció no té cap altra manera d’esbrinar la longitud del compàs). Vet aquí un exemple senzill:

\relative c'' {
  \time 3/16
  \set Timing.beatStructure = 2,1
  \set Timing.beamExceptions =
    \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] }
  c16 c c |
  \repeat unfold 6 { c32 } |
}

Nota: Un valor de beamExceptions ha de ser una llista d’excepcions completa. És a dir, tota excepció que s’hagi d’aplicar ha d’estar inclosa a aquest ajustament. No és possible afegir, eliminar o canviar sols una de les excepcions. Tot i que això pot semblar fastigós, vol dir que no és necessari conèixer els ajustaments de barrat actuals per poder especificar un patró de barrat nou.

Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de Timing.baseMoment, Timing.beatStructure i Timing.beamExceptions. Un ajustament en el tipus de compàs dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat automàtic per al context Timing al comportament predeterminat.

\relative a' {
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % grup (4 + 2)
  \set Timing.beatStructure = 4,2
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % torna al comportament predeterminat
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
}

Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de compàs estan determinats en el fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’. La forma de canviar els ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de compas es descriu a Indicació de compàs.

Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs contenen una entrada per a beamExceptions. Per exemple, el compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha corxeres. La regla beamExceptions pot sobreescriure l’ajustament beatStructure si no es reinicia beamExceptions.

\time 4/4
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
\set Timing.beatStructure = 3,3,2
% Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions
\repeat unfold 8 {c''8} |
% Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 8 {c''8}

De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s’uneixen mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma predeterminada. Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra a cada part, reinicieu beamExceptions.

\time 3/4
% per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions
\repeat unfold 6 {a'8} |
% Això barrarà (1 1 1) degut a baseMoment i beatStructure predeterminats
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 6 {a'8}

A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb freqüència les barres comencen a meitat d’un compàs de 3/4, però la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu Gould, pàg. 153). Es produeixen situacions semblants al compàs de 3/8. Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de context beamHalfMeasure, que té efecte sobre indicacions de compàs que tenen la xifra 3 al numerador:

\relative a' {
  \time 3/4
  r4. a8 a a |
  \set Timing.beamHalfMeasure = ##f
  r4. a8 a a |
}

Com funciona el barrat automàtic

Quan s’habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres de corxera automàtiques es determinen per les propietats de context baseMoment, beatStructure i beamExceptions.

Són d’aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan es determina l’aspecte de les barres:

Si està especificada una barra manual amb […], s’ha de fixar la barra tal com s’ha especificat; en cas contrari,
Si està definida a beamExceptions una regla de barrat per a aquest tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
Si està definida a beamExceptions una regla de final de barra per a un tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
usar els valors de baseMoment i de beatStructure per determinar els finals de les pulsacions del compàs, i terminar les barres al final de les pulsacions.

En les regles anteriors, el tipus de barra beam-type és la duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.

Les regles de barrat predefinides estan al fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi seleccionats

Subdividing beams

The beams of consecutive 16th (or shorter) notes are, by default, not subdivided. That is, the three (or more) beams stretch unbroken over entire groups of notes. This behavior can be modified to subdivide the beams into sub-groups by setting the property subdivideBeams. When set, multiple beams will be subdivided at intervals defined by the current value of baseMoment by reducing the multiple beams to the number of beams that indicates the metric value of the subdivision. If the group following the division is shorter than the current metric value (usually because the beam is incomplete) the number of beams reflects the longest possible subdivision group. However, if there is only one note left after the division this restriction isn’t applied. Note that baseMoment defaults to one over the denominator of the current time signature if not set explicitly. It must be set to a fraction giving the duration of the beam sub-group using the ly:make-moment function, as shown in this snippet. Also, when baseMoment is changed, beatStructure should also be changed to match the new baseMoment:

\relative c'' {
  c32[ c c c c c c c]
  \set subdivideBeams = ##t
  c32[ c c c c c c c]

  % Set beam sub-group length to an eighth note
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c c c c]

  % Set beam sub-group length to a sixteenth note
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/16)
  \set beatStructure = 4,4,4,4
  c32[ c c c c c c c]

  % Shorten beam by 1/32
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c c c] r32

  % Shorten beam by 3/32
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c] r16.
  r2
}

Strict beat beaming

Beamlets can be set to point in the direction of the beat to which they belong. The first beam avoids sticking out flags (the default); the second beam strictly follows the beat.

\relative c'' {
  \time 6/8
  a8. a16 a a
  \set strictBeatBeaming = ##t
  a8. a16 a a
}

Conducting signs measure grouping signs

Beat grouping within a measure is controlled by the context property beatStructure. Values of beatStructure are established for many time signatures in scm/time-signature-settings.scm. Values of beatStructure can be changed or set with \set. Alternatively, \time can be used to both set the time signature and establish the beat structure. For this, you specify the internal grouping of beats in a measure as a list of numbers (in Scheme syntax) before the time signature.

\time applies to the Timing context, so it will not reset values of beatStructure or baseMoment that are set in other lower-level contexts, such as Voice.

If the Measure_grouping_engraver is included in one of the display contexts, measure grouping signs will be created. Such signs ease reading rhythmically complex modern music. In the example, the 9/8 measure is grouped in two different patterns using the two different methods, while the 5/8 measure is grouped according to the default setting in scm/time-signature-settings.scm:

\score {
  \new Voice \relative c'' {
    \time 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \set Timing.beatStructure = 2,2,2,3
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 4,5 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 5/8
    a4. g4 |
  }
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \consists "Measure_grouping_engraver"
    }
  }
}

Beam endings in Score context

Beam-ending rules specified in the Score context apply to all staves, but can be modified at both Staff and Voice levels:

\relative c'' {
  \time 5/4
  % Set default beaming for all staves
  \set Score.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set Score.beatStructure = 3,4,3
  <<
    \new Staff {
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Modify beaming for just this staff
      \set Staff.beatStructure = 6,4
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Inherit beaming from Score context
      <<
        {
          \voiceOne
          c8 c c c c c c c c c
        }
        % Modify beaming for this voice only
        \new Voice {
          \voiceTwo
          \set Voice.beatStructure = 6,4
          a8 a a a a a a a a a
        }
      >>
    }
  >>
}

Vegeu també

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Fitxer d’inici: ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Auto_beam_engraver, Beam, BeamForbidEvent, beam-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no s’imprimeix en absolut. El mateix serveix per a les veus polifòniques introduïdes amb << … \\ … >>. Si una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica encara admet notes, no s’imprimeix. La solució per a aquests problemes és aplicar el barrat manual a l’última barra de la veu o partitura.

De forma predeterminada, el traductor Timing rep el nom de context Score como àlies. Això significa que l’establiment del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes també. Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà reiniciarà el barrat personalitzat que s’havia ajustat a un pentagrama més primerenc. Una forma d’evitar aquest problema és ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.

<<
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
    \set Timing.beatStructure = 1,5
    \set Timing.beamExceptions = #'()
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es poden canviar, de forma que sempre s’utilitzi el barrat desitjat. La menara d’efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a una indicació de compàs es descriu a Indicació de compàs.

<<
  \new Staff {
    \overrideTimeSignatureSettings
      3/4               % timeSignatureFraction
      1/8               % baseMomentFraction
      1,5               % beatStructure
      #'()		% beamExceptions
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Specialist notation >> ]
[ < Establir el comportament de les barres automàtiques ]		[ Amunt : Barres ]	[ Barres progressives > ]

Barres manuals

En certs casos pot ser precís sobreescriure l’algoritme de barrat automàtic. Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a les partitures corals el barrat s’ajusta amb freqüència perquè segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes. Aquestes barres s’especifiquen manualment marcant els punts de començament i final amb [ y ].

\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }

La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant indicadors de direcció:

\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }

Es poden marcar notes individuals amb \noBeam per evitar que resultin unides per una barra:

\relative {
  \time 2/4
  c''8 c\noBeam c c
}

Es poden produir al mateix temps barres de notes d’adorn i barres normals. Les notes d’adorn sense barra no es col·loquen dins de les barres de notes normals.

\relative {
  c''4 d8[
  \grace { e32 d c d }
  e8] e[ e
  \grace { f16 }
  e8 e]
}

Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les barres establint les propietats stemLeftBeamCount i stemRightBeamCount. Especifiquen el nombre de barres que es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la nota següent. Si qualsevol d’aquestes dues propietats s’ajusta a un valor, aquest valor s’usarà una sola vegada, i després s’esborrarà. En aquest exemple, l’últim Fa s’imprimeix amb sols una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del grup com un tot.

\relative a' {
  a8[ r16 f g a]
  a8[ r16
  \set stemLeftBeamCount = #2
  \set stemRightBeamCount = #1
  f16
  \set stemLeftBeamCount = #1
  g16 a]
}

Instruccions predefinides

\noBeam.

Fragments de codi seleccionats

Flat flags and beam nibs

Flat flags on lone notes and beam nibs at the ends of beamed figures are both possible with a combination of stemLeftBeamCount, stemRightBeamCount and paired [] beam indicators.

For right-pointing flat flags on lone notes, use paired [] beam indicators and set stemLeftBeamCount to zero (see Example 1).

For left-pointing flat flags, set stemRightBeamCount instead (Example 2).

For right-pointing nibs at the end of a run of beamed notes, set stemRightBeamCount to a positive value. And for left-pointing nibs at the start of a run of beamed notes, set stemLeftBeamCount instead (Example 3).

Sometimes it may make sense for a lone note surrounded by rests to carry both a left- and right-pointing flat flag. Do this with paired [] beam indicators alone (Example 4).

(Note that \set stemLeftBeamCount is always equivalent to \once \set. In other words, the beam count settings are not “sticky”, so the pair of flat flags attached to the lone 16[] in the last example have nothing to do with the \set two notes prior.)

\score {
  <<
    % Example 1
    \new RhythmicStaff {
      \set stemLeftBeamCount = #0
      c16[]
      r8.
    }
    % Example 2
    \new RhythmicStaff {
      r8.
      \set stemRightBeamCount = #0
      16[]
    }
    % Example 3
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = #2
      16 r r
      \set stemLeftBeamCount = #2
      16 16 16
    }
    % Example 4
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = #2
      16 r16
      16[]
      r16
      \set stemLeftBeamCount = #2
      16 16
    }
  >>
}

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició, Notes d’adorn.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Beam, BeamEvent, Beam_engraver, beam-interface, Stem_engraver.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Specialist notation >> ]
[ < Barres manuals ]		[ Amunt : Barres ]	[ Compassos > ]

Barres progressives

Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra progressiva s’ha d’indicar manualment usant [ i ], l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de la propietat grow-direction de l’objecte Beam.

Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre featheredDurations que especifica la raó entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.

Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.

A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.

\relative c' {
  \override Beam.grow-direction = #LEFT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/1)
  { c16[ c c c c c c c] }
  \override Beam.grow-direction = #RIGHT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/3)
  { c32[ d e f] }
  % retorna a barres sense ploma
  \override Beam.grow-direction = #'()
  { g32[ a b c] }
}

L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.

Instruccions predefinides

\featherDurations.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

L’ordre \featherDurations sols funciona amb fragments musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Specialist notation >> ]
[ < Barres manuals ]		[ Amunt : Barres ]	[ Compassos > ]

Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.

1.2.4 Barres

Barres automàtiques

Instruccions predefinides

Fragments de codi seleccionats

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

Establir el comportament de les barres automàtiques

Barrat basat en baseMoment i beatStructure

Barrat basat en beamExceptions

Com funciona el barrat automàtic

Fragments de codi seleccionats

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

Barres manuals

Instruccions predefinides

Fragments de codi seleccionats

Vegeu també

Barres progressives

Instruccions predefinides

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

LilyPond — Referència de la notació v2.21.0 (branca de desenvolupament).

Barrat basat en `baseMoment` i `beatStructure`

Barrat basat en `beamExceptions`