[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Specialist notation >> ] | ||
[ < Marques d'assaig ] | [ Amunt : Duracions ] | [ Notes d'adorn > ] |
1.2.6 Temes especials de ritme
Notes d’adorn | ||
Alinear amb una cadenza | ||
Gestió del temps |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Specialist notation >> ] | ||
[ < Temes especials de ritme ] | [ Amunt : Temes especials de ritme ] | [ Alinear amb una cadenza > ] |
Notes d’adorn
Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs.
\relative { c''4 \grace b16 a4( \grace { b16 c16 } a2) }
Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la
acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense
mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau
ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de
la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense
ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica
ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com
per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí,
utilitzant la funció \slashedGrace
.
\relative { \acciaccatura d''8 c4 \appoggiatura e8 d4 \acciaccatura { g16 f } e2 \slashedGrace a,8 g4 \slashedGrace b16 a4( \slashedGrace b8 a2) }
La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn:
<< \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 } \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 } >>
Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre
\afterGrace
. Agafa dos argument: la nota principal, i les
notes d’adorn que segueixen a la nota principal.
\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }
Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la
longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4
es pot canviar establint afterGraceFraction
. L’exemple
següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor
predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.
<< \new Staff \relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 15 16)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 1 2)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } >>
L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal.
\new Voice \relative { << { d''1^\trill_( } { s2 s4. \grace { c16 d } } >> c1) }
Una expressió musical \grace
introdueix ajustos de tipus de
lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més
petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen
ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió
d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de
l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica
de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix.
\new Voice \relative { \acciaccatura { \stemDown f''16-> \stemNeutral } g4 e c2 }
Fragments de codi seleccionats
Using grace note slashes with normal heads
The slash through the stem found in acciaccaturas can be applied in other situations.
\relative c'' { \override Flag.stroke-style = #"grace" c8( d2) e8( f4) }
Tweaking grace layout within music
The layout of grace expressions can be changed throughout the music
using the functions add-grace-property
and
remove-grace-property
. The following example undefines the
Stem
direction for this grace, so that stems do not always point
up, and changes the default note heads to crosses.
\relative c'' { \new Staff { $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction) $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross) \new Voice { \acciaccatura { f16 } g4 \grace { d16 e } f4 \appoggiatura { f,32 g a } e2 } } }
Redefining grace note global defaults
The global defaults for grace notes are stored in the identifiers
startGraceMusic
, stopGraceMusic
,
startAcciaccaturaMusic
, stopAcciaccaturaMusic
,
startAppoggiaturaMusic
and stopAppoggiaturaMusic
, which
are defined in the file ly/grace-init.ly
. By redefining them
other effects may be obtained.
startAcciaccaturaMusic = { <>( \override Flag.stroke-style = #"grace" \slurDashed } stopAcciaccaturaMusic = { \revert Flag.stroke-style \slurSolid <>) } \relative c'' { \acciaccatura d8 c1 }
Positioning grace notes with floating space
Setting the property 'strict-grace-spacing
makes the musical
columns for grace notes ’floating’, i.e., decoupled from the non-grace
notes: first the normal notes are spaced, then the (musical columns of
the) graces are put left of the musical columns for the main notes.
\relative c'' { << \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t \new Staff \new Voice { \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] } c8[ \grace { b16 d } c8] c4 r } \new Staff { c16 c c c c c c c c4 r } >> }
Vegeu també
Glossari musical: grace notes, acciaccatura, appoggiatura.
Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.
Fitxers d’inici: ‘ly/grace-init.ly’.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: GraceMusic, Grace_beam_engraver, Grace_auto_beam_engraver, Grace_engraver, Grace_spacing_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.
La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple
<< \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" d2. } >>
Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior
<< \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" \grace s16 d2. } >>
És obligatori usar l’ordre \grace
per a la part dels
desplaçaments, fins i tot si la part visual usa
\acciaccatura
o \appoggiatura
perquè en cas contrari
s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn
invisible amb la nota següent.
Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.
Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de
la seva duració real. Si la duració combinada de les notes
d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es
genera un error “Retrocedint al temps MIDI
”. Teniu dues
opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les
notes d’adorn, per exemple:
c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }
es converteix a:
c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }
Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:
c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }
Vegeu Escalat de les duracions.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Specialist notation >> ] | ||
[ < Notes d'adorn ] | [ Amunt : Temes especials de ritme ] | [ Gestió del temps > ] |
Alinear amb una cadenza
A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.
Una solució a aquest problema són les funcions
mmrest-of-length
i skip-of-length
. Aquestes
funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i
generen un \skip
o silenci multicompàs de la longitud
exacta del fragment.
MyCadenza = \relative { c'4 d8 e f g g4 f2 g4 g } \new GrandStaff << \new Staff { \MyCadenza c'1 \MyCadenza c'1 } \new Staff { #(mmrest-of-length MyCadenza) c'1 #(skip-of-length MyCadenza) c'1 } >>
Vegeu també
Glossari musical: cadenza.
Fragments de codi: Rhythms.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Specialist notation >> ] | ||
[ < Alinear amb una cadenza ] | [ Amunt : Temes especials de ritme ] | [ Expressions > ] |
Gestió del temps
El temps esta administrat per Timing_translator
, que de
forma predeterminada es troba al context de Score
.
S’afegeix un àlies, Timing
, al context que en el qual es
col·loca el Timing_translator
. Per assegurar que està
disponible l’àlies Timing
, potser heu de crear
explícitament una instància del context contenidor (com Voice
o
Staff
).
S’usen les següents propietats de Timing
per seguir la
pista del temps dins de la partitura.
-
currentBarNumber
El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.
-
measureLength
La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.
-
measurePosition
El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant
measureLength
cada cop que s’assoleix o s’excedeixmeasureLength
. Quan això passa, s’incrementacurrentBarNumber
.-
timing
Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.
El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol
d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent,
s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4,
però measureLength
s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer
compàs, la posició measurePosition
s’avança en 1/8 fins a
5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia
divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.
\new Voice \relative { \set Timing.measureLength = #(ly:make-moment 5/4) c'1 c4 | c1 c4 | c4 c \set Timing.measurePosition = #(ly:make-moment 5/8) b4 b b8 | c4 c1 | }
Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m
construeix
una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple,
ly:make-moment 1 8
és una duració d’una corxera i
ly:make-moment 7 16
és la duració de set semicorxeres.
Vegeu també
Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament interno: Timing_translator, Score.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Specialist notation >> ] | ||
[ < Alinear amb una cadenza ] | [ Amunt : Temes especials de ritme ] | [ Expressions > ] |
Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.